jueves

HISTÒRIA DEL VOLEY.

El voleibol (inicialment de nom mintonette) va néixer el 9 de febrer de 1895 en Estats Units, en Holyoke, Massachusetts. El seu inventor va ser William G. Morgan, un director d'educació física de la YMCA. Es tractava d'un joc d'interior per equips amb semblances al tennis o a l'handbol. Encara que pròxim en el seu enllumenament al bàsquet per temps i espai, es distancia clarament d'aquest en la rudeza, al no existir contacte entre els jugadors. El primer baló va ser dissenyat especialment a petició de Morgan per la signatura A.G. Spalding & Bros. de Chicopee, Massachusetts. En 1912 es van revisar les regles inicials que en el que refereix a les dimensions de la pista i del baló no estaven assegurades, es limita a sis el nombre de jugadors per equip, i s'incorpora la rotació en el servei. En 1922 es regula el nombre de tocs, es limita l'atac dels zagueros i s'estableixen els dos punts d'avantatge per a la consecució del set. La Federació Internacional de Voleibol (FIVB) es va fundar en 1947 i els primers campionats mundials van tenir lloc en 1949 (masculí) i 1952 (femení). Des de 1964 ha estat esport olímpic. El vóley platja s'incorpora a la FIVB en 1986 i als Jocs Olímpics d'estiu des de 1996 . Recentment s'han introduït canvis substancials en el voleibol buscant un joc més vistós. En 1998 s'introduïx la figura del jugador líbero. En 2000 es reduïx de forma important la durada de les trobades a l'eliminar l'exigència d'estar en possessió del servei per a puntuar; es pot guanyar punt i servei en la mateixa jugada mentre que abans es podia estar robant serveis de forma alternativa sense que el marcador avancés. S'ha permès el toc amb qualsevol part del cos o es permet que el servei toqui la xarxa sempre que acabi passant a camp contrari. En 2006 es plantegen dos possibles nous canvis i es proven en algunes competicions: permetre un segon servei en cas de fallar el primer (com ocorre en tennis) i disposar en la banqueta d'un segon jugador líbero amb el qual poder alternar al llarg del partit. Finalment només s'accepta, en la revisió aprovada en el congrés de juny de 2008 celebrat en Dubái, la incorporació d'un segon líbero reserva i la possibilitat d'intercanviar els líberos una única vegada en el transcurs del partit.



EL CAMP DE JOC.
El camp on es juga al voleibol és un rectangle de 18 m de llarg per 9 m d'ample, dividit en la seva línia central per una xarxa que separa als dos equips. En realitat el joc es desenvolupa també en l'exterior, en la zona lliure, a condició que el baló no toqui sòl ni cap altre element. La zona lliure ha de ser almenys de 3 m, mínim que en competicions internacionals s'augmenta a 5 m sobre les línies laterals i 8 m per a les línies de fons. L'espai lliure sobre la pista ha de tenir una altura mínima de 7 m que en competicions internacionals puja a 12,5 m. A 3 m de la xarxa, una línia delimita en cada camp la zona d'atac, zona on es troben restringides les accions dels jugadors que es troben en aquest moment en papers defensius (zagueros i líbero). Aquestes línies, s'estenen a l'exterior del camp amb traços discontinus, i la limitació que representen es projecta igualment en tota la línia, fins i tot més enllà dels traços dibuixats. Les línies tenen totes 5 cm d'ample. El contacte dels jugadors amb el sòl és continu, utilitzant habitualment proteccions en les articulacions. La superfície no pot ser rugosa ni lliscant.




Dimensions:






ZONES:

1 . Zona lliure
2 . Línia central
3 . Línia de fons

4 . Línia lateral

5 . Línia d'atac

6 . Zona de servei

7 . Zona defensiva
8 . Zona d'atac
9 . Primer àrbitre

10 . Segundo àrbitre

11 . Anotador

12 . Banqueta

No hay comentarios: